MARE PAULA


Mare Paula, un personatge importantíssim pel desenvolupament de l’educació, per a lluitar i fer que les nenes de la seva època, també tinguessin el dret d’anar a l’escola i aprendre. Mare Paula, va pensar més enllà d’ella mateixa, es va adonar d’aquest gran problema, es va lliurar als altres, perquè la felicitat no és en el tenir, sinó en el ser.  Ella, amb les nenes, les va tractar com si fossin germanes, tractar a l’altre com a germà és ser fratern, la fraternitat és molt important, és tractar a una persona que potser és desconeguda com si fos el teu germà. Si tractéssim a totes les persones com a germans, hi hauria menys persones que fessin la vida impossible les unes a les altres, perquè seríem com germans.


Segurament que Mare Paula va tenir sempre algun amic o amiga, que la va estar ajudant, animant, perquè no es pot ser feliç si no tens amicsAquella persona amb qui pots confiar, explicar les teves penes, les teves alegries, els teus secrets… 
L’amistat és molt important, no importa el temps, sinó la qualitat de la relació. Són les persones amb qui estem les que ens marquen un abans i un després en la nostra vida. 


L’amistat és la clau de la felicitat. Així com l’amistat, la confiança també és molt important, ja que pots  tenir la possibilitat d’explicar a algú, les teves porsels teus secrets, idees de futurs projectes… sense que et falli. Si confies en algú, és que tens una connexió amb aquesta persona, la coneixes, saps que si li dius un secret, el guardarà. Confiança, és poder comptar amb algú sense que et falli. És tenir FE. Segurament Mare Paula, va tenir diàlegs amb les persones que va conèixer durant tota la seva vida. Uns diálegs de veritat, amb qui intercaviés opinions, i per tant, fes que hi hagués una relació entre ella i la persona. Per exemple, es pot tenir un diàleg amb alguna amiga, parlar-li de les teves pors, que et faci cas i et doni consells, és un diàleg de veritat. Però aquells diàlegs que només parles a aquella persona però no et fa ni cas, és fals diàleg. 


Tots som d’un lloc o d’un altre, però si som hospitalaris, acollim a l’estranger, no fa falta que sigui d’un altre país, només que sigui fora de la nostra zona de confort. Acollir l’estranger, ajudar-lo… És semblant a la civilitat, les persones som ciutadans d’una ciutat, convivim amb moltes persones. Ser cívic, és un estil de vida. No podem anar pel món pensant que només estem nosaltres, no, hem de ser cívics i pensar en els altres ciutadans del nostre entorn. La fidelitat és semblant a la confiança. Tenir fe en alguna persona, saber que no et fallarà, ser fidel a algú, és escoltar-lo, guardar els seus secrets… Si no hi ha confiança, no hi ha fidelitat i a l’inrevés. 


El perdó, hem de saber perdonar, reconciliar-se amb una persona, és donar-li una segona oportunitat i confiar en que no tornarà a passar. La barbàries, és , arreglar alguna cosa mitjançant la violència.


Finalment l’honor, Mare Paula es va guanyar l’honor. No es neix amb honor, sinó que un fa alguna cosa pel bé dels altres i s’ho guanya. Honor és ser reconegut per alguna cosa que facis, pots aconseguir honor sense haver-lo volgut, per la teva forma de ser, de les coses que facis, i Mare Paula, per tot el que va fer, per les nenes i l’educació, s’ha guanyat l’honor.


Alumna de VALORS en 3R ESO A
Escolàpies-Llúria
 
març 2016