Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal va fundar la Congregació de les Escolàpies i l’Escola Pia Femenina inspirada en el model de Sant Josep de Calassanç. La seva espiritualitat i fermesa personal la van fer una dona molt avençada al seu temps. Això va generar un estil molt personal d’innovació pedagògica constant.

A les escoles ja hi havia aules especialitzades per estudiar a fons la teoria i la praxi de diferents disciplines, com per exemple les dimensions de l’art, de la ciència i de les humanitats, destacant la seva inquietud per transmetre l’amor a Déu.

Paula Montal tenia arrelada una gran inquietud d’acompanyar a joves en el seu creixement com a persones per “salvar el valor de la família” i rescatar la figura de la dona  per posar-la en relleu davant una societat que encara no havia assumit aquest paper. Actualment Mare Paula és referent d’espiritualitat i d’innovació pedagògica a totes les escoles escolàpies d’arreu del món.  Totes les escoles celebrem la seva festa el dia 26 de febrer de cada any.

Mare

Paula Montal

Santa Paula Montal de Sant Josep de Calassanç va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) l’11 d’octubre de 1799, en el si d’una humil família de filadors. Sent encara nena, queda òrfena de pare i, com a germana gran que era, compaginà la seva feina de puntaire per ajudar la família, amb la seva vida d’oració i el seu apostolat marià i catequètic docent amb les nenes.

Paula Montal constata la manca de mitjans per a l’accés de la dona a la cultura i a la discriminació educativa que vivien les nenes. I se sent cridada per Déu per aquesta missió.

El 1829 fundà  la seva primera escola a Figueres. A aquesta, van seguir les d’Arenys de Mar, Sabadell, Igualada, El Vendrell, El Masnou, Girona, Blanes …

Totalment identificada amb el carisma calassanç, des de la seva primera fundació a Figueres vol viure l’espiritualitat i regles de Sant Josep de Calassanç.

A Sabadell, ajudada pels Pares Escolapis, el 2 de febrer de 1847, ella i les seves primeres companyes professen com a Filles de Maria Escolàpies. Allà, fan els seus vots de pobresa, obediència, castedat i als quals afegeixen un quart vot de dedicació a l’ensenyament.

La Congregació té l’aprovació del bisbe de Girona el 1851, i de la pontifícia de Pius IX, el 1860. 

El 1865, les Filles de Maria, Religioses de les Escoles Pies, obtenen l’aprovació civil de l’Institut per la reina Isabel II. És la fundadora de la primera congregació femenina espanyola de la s. XIX, dedicada exclusivament a l’educació, amb un marcat caràcter popular.

La finalitat de la seva missió és “ensenyar a les nenes: pietat, tasques de mans i lletres” plasmat en un lema: “Salvar les famílies ensenyant a les nenes l’amor a Déu”.

PIETAT I LLETRES

En les seves escoles, regides per reglaments propis, les nenes viuen i aprenen “la pietat i les lletres”, lema calassanç per excel·lència. És una escola diferent: Mariana, popular, funcional, flexible i oberta.

Els seus mestres es perfeccionen en els mètodes “més útils i senzills”, agermanant els seus deures amb el bon tracte, la seva autoritat amb la bondat més exquisida. I a les seves classes actuen amb disciplina preventiva, utilitzant mitjans disciplinaris indirectes.

Després de dedicar seixanta anys a l’educació integral de la dona com a mitjà salvador de les famílies, el 26 de febrer de 1889 mor a Olesa de Montserrat.