Benvinguts i benvingudes

La Direcció General d’Escolàpies Llúria és un repte personal i que agafo amb molta il·lusió. Després d’un bagatge de molts anys a la Institució, el Patronat em va proposar aquest nou projecte i la meva resposta var ser SÍ. Per a mi és important venir a treballar, no a passar uns anys.

Escolàpies Llúria està en un moment molt important en el qual hem de continuar treballant en l’aspecte pedagògic, en l’aspecte humà, en l’aspecte de relació, en l’aprofundiment en molts aspectes… Penso que ara és un moment en què cal treballar amb ganes i amb dolçor, no perquè ens ho marqui el temps sinó perquè veiem que és el moment de fer-ho. El futur és una aposta i crec que sempre tenim alguna cosa a fer, sempre hi ha alguna cosa a plantejar-nos.

Ens podria explicar quina és la seva formació?
Vaig néixer en un poble Castella, de la província de Valladolid. Els meus primers anys d’aprenentatge els vaig fer en una escola rural molt connectada amb la natura. Després vaig venir a Catalunya, i vaig estudiar a La Salle Cambrils, a La Salle Reus, i a La Salle Barcelona. Vaig estudiar Magisteri perquè era el camí on sempre m’he sentit cridat. Blanquerna ja era una escola molt innovadora i pionera; pedagògicament hi havia un nivell molt avançat. Tot això em va fer despertar l’interès i l’estimació per la pedagogia.

En acabar, vaig estudiar la llicenciatura en Geografia i Història i Art. També vaig estudiar Teologia, perquè sempre ha format part de la meva vida com a persona creient que educa amb uns valors i que educa amb uns valors de Sant Josep de Calassanç i de Mare Paula.

L’escola ha de ser signe dels temps, ha d’estar en el moment que li pertoca. L’escola té una demanda de canvi constant i de renovació, no només tecnològic sinó metodològic. La tecnologia ens ajuda a fer que la metodologia sigui més bona. La pedagogia, però, és el que de debò és essencial: com ensenyem, de quina manera, com nosaltres ens apropem al que serà la societat del futur… Hem de fer que la nostra pedagogia sigui reflexiva, sigui real, i que no sigui memorística, que no sigui perquè sí i sense cap sentit. Hem de donar estructura.

Jo estic molt content que hi hagi un moviment de renovació pedagògica important. Cal que treballem aspectes metodològics i posar il·lusió en la manera de fer les coses. La pedagogia es retroalimenta entre el que ensenya i el que aprèn. Si no ens il·lusionem mútuament, l’un a l’altre, podem caure en una rutina metodològica.

La innovació s’ha de mirar sempre amb les possibilitats que compta cadascú. El fet de tenir molts recursos no significa automàticament aconseguir una gran fita. De vegades, amb treball senzill i il·lusió, es pot arribar a grans fites amb el treball conjunt de tota la comunitat educativa: escola i famílies.

Quin paper han de tenir les famílies?
És molt important que l’escola i les famílies vagin caminant conjuntament, perquè són realitats que, si s’aproximen, permeten transformar i millorar coses. De vegades podem no estar d’acord o tenir punts de vista diferents, però si dialoguem, podem aprendre els uns dels altres.

El més important és “OBRIR ELS ULLS”, com diu el lema d’aquest any. Els alumnes ens ensenyen a nosaltres, a l’escola, i els pares i mares també han de permetre que els seus fills els ensenyin. Els fills ens ensenyen a ser, a perdonar, a veure el món amb una perspectiva diferent. Hem de ser permeables als altres.

Hem de treballar conjuntament. Si ho fem, les coses seran sempre més facilitadores. Els pares i les mares han de fer de pares i de mares, el professorat ha de fer de professorat i l’alumnat ha de fer d’alumnat. Hem de saber arribar a acords i a treball conjuntament. Si tots aprenem, tots caminarem des d’una perspectiva molt positiva que generarà confiança i il·lusió.