Benvinguts i benvingudes

Entrevista al director

 

 

Entrevista al director

de l’escola Escolàpies Llúria

Jaume de Lamo és des d’aquest setembre el nou Director General d’Escolàpies Llúria. Gran coneixedor del funcionament de l’escola des dels seus anteriors càrrecs, avui ens respon unes preguntes que ens permetran conèixer-lo una mica més. De tota la conversa, i sense voler fer spoiler, destaca una paraula: il·lusió.
 
Enamorat de la figura de Santa Paula Montal i des de 1984 a la Institució Escolàpies, ha fet un servei durant molts anys a l’escola de Sant Martí com Professor, Tutor, després Cap d’Estudis, Sotsdirector, Director Pedagògic i Director General. Els darrers anys ha estat treballant com a Director Pedagògic de la Fundació Escolàpies.
Actualment ens comenta que està il·lusionat en tirar endavant el nou projecte que la Fundació Escolàpies li demana: dirigir la nostra escola.
 
Li hem demanat que ens expliqui una mica els orígens de la fundació sobretot per les famílies que són noves i encara no el coneixen.
Ha estat un repte de futur que va començar ara fa deu anys amb un grup que estava format per tres persones de Castella (dues religioses i un seglar), tres persones d’Aragó (dues religioses i un seglar) i tres persones de Catalunya (dos seglars i una religiosa).
Vàrem començar a treballar per fer tres fundacions germanes, idèntiques, funcionant igual, però situades en cada context corresponent: Catalunya, Castella i Aragó. Els primers dos anys ens vàrem dedicar a fer tot el protocol per a construir unes fundacions molt consistents.
 
Els darrers 8 anys ha estat Director Pedagògic de la Fundació Escolàpies que compta amb 10 escoles. En què consisteix aquesta tasca?
Les nostres escoles depenen d’un patronat que executa unes línies mitjançant l’equip de titularitat que treballa amb els equips directius de cada escola. En cada escola hi ha una Direcció General, una Direcció Pedagògica, una Direcció de Pastoral i diferents Caps d’Estudis. És l’organització que hi ha en tots els 26 col·legis que nosaltres tenim.
 
Per a mi participar dins l’equip de titularitat, que és l’òrgan gestor que porta a terme el treball del dia a dia en els col·legis, ha estat un regal. Estem parlant de 10 escoles: València, Gandia, Palma de Mallorca, i les 7 escoles de Catalunya: Figueres, Olesa, El Masnou, Sabadell, Igualada, Sant Martí i Llúria.

 

 

 

Què vol transmetre

a les famílies d’Escolàpies Llúria? 

 

Com afronta el seu nou càrrec de Director General de Llúria?

La Direcció General d’Escolàpies Llúria és un repte personal i que agafo amb molta il·lusió. Després d’un bagatge de molts anys a la Institució, el Patronat em va proposar aquest nou projecte i la meva resposta var ser SÍ. Per a mi és important venir a treballar, no a passar uns anys.

Escolàpies Llúria està en un moment molt important en el qual hem de continuar treballant en l’aspecte pedagògic, en l’aspecte humà, en l’aspecte de relació, en l’aprofundiment en molts aspectes… Penso que ara és un moment en què cal treballar amb ganes i amb dolçor, no perquè ens ho marqui el temps sinó perquè veiem que és el moment de fer-ho. El futur és una aposta i crec que sempre tenim alguna cosa a fer, sempre hi ha alguna cosa a plantejar-nos.

Ens podria explicar quina és la seva formació?
Vaig néixer en un poble Castella, de la província de Valladolid. Els meus primers anys d’aprenentatge els vaig fer en una escola rural molt connectada amb la natura. Després vaig venir a Catalunya, i vaig estudiar a La Salle Cambrils, a La Salle Reus, i a La Salle Barcelona. Vaig estudiar Magisteri perquè era el camí on sempre m’he sentit cridat. Blanquerna ja era una escola molt innovadora i pionera; pedagògicament hi havia un nivell molt avançat. Tot això em va fer despertar l’interès i l’estimació per la pedagogia.

En acabar, vaig estudiar la llicenciatura en Geografia i Història i Art. També vaig estudiar Teologia, perquè sempre ha format part de la meva vida com a persona creient que educa amb uns valors i que educa amb uns valors de Sant Josep de Calassanç i de Mare Paula.

Què vol transmetre a les famílies d’Escolàpies Llúria?
A les famílies els voldria dir que la meva il·lusió sempre és treballar, treballar i treballar, amb il·lusió i ganes, i amb la gent. Sempre hem de partir de la seguretat del treball, de la confiança amb les persones i de valors com la proximitat. Altres coses poden donar lluïments que de vegades fan llums, però no donen consistència.

El més important és que tothom vegi que hem de treballar conjuntament i quin és el nostre objectiu: on volem arribar i per què volem arribar-hi. El que jo vull és treballar, posar il·lusió, i no perdre aquells valors que ens caracteritzen com a escola: l’acollida, la responsabilitat, saber estar amb altres persones…

En aquests primers dies a l’escola hem vist alguns detalls que ens fan entreveure com és. És veritablement tan proper com sembla?
Intento estar a prop de la gent. També sóc seriós, quan cal, i també sóc distant, quan cal, perquè les responsabilitats marquen i et fan. Intento també que tot l’equip es qüestioni com fa la seva feina, igual que jo he de qüestionar-me la meva. Hem de tenir aquesta actitud. Les seguretats són fal·làcies. Estem en un món canviant, “un món líquid” com diu Zygmunt Bauman. Hem d’intentar fer nostre aquest món amb els nostres principis i els nostres valors que són principi de tot fonament.

Com creu que ha de ser l’escola

a la tercera dècada del segle XXI?

 

L’escola ha de ser signe dels temps, ha d’estar en el moment que li pertoca. L’escola té una demanda de canvi constant i de renovació, no només tecnològic sinó metodològic. La tecnologia ens ajuda a fer que la metodologia sigui més bona. La pedagogia, però, és el que de debò és essencial: com ensenyem, de quina manera, com nosaltres ens apropem al que serà la societat del futur… Hem de fer que la nostra pedagogia sigui reflexiva, sigui real, i que no sigui memorística, que no sigui perquè sí i sense cap sentit. Hem de donar estructura.

Jo estic molt content que hi hagi un moviment de renovació pedagògica important. Cal que treballem aspectes metodològics i posar il·lusió en la manera de fer les coses. La pedagogia es retroalimenta entre el que ensenya i el que aprèn. Si no ens il·lusionem mútuament, l’un a l’altre, podem caure en una rutina metodològica.

La innovació s’ha de mirar sempre amb les possibilitats que compta cadascú. El fet de tenir molts recursos no significa automàticament aconseguir una gran fita. De vegades, amb treball senzill i il·lusió, es pot arribar a grans fites amb el treball conjunt de tota la comunitat educativa: escola i famílies.

Quin paper han de tenir les famílies?
És molt important que l’escola i les famílies vagin caminant conjuntament, perquè són realitats que, si s’aproximen, permeten transformar i millorar coses. De vegades podem no estar d’acord o tenir punts de vista diferents, però si dialoguem, podem aprendre els uns dels altres.

El més important és “OBRIR ELS ULLS”, com diu el lema d’aquest any. Els alumnes ens ensenyen a nosaltres, a l’escola, i els pares i mares també han de permetre que els seus fills els ensenyin. Els fills ens ensenyen a ser, a perdonar, a veure el món amb una perspectiva diferent. Hem de ser permeables als altres.

Hem de treballar conjuntament. Si ho fem, les coses seran sempre més facilitadores. Els pares i les mares han de fer de pares i de mares, el professorat ha de fer de professorat i l’alumnat ha de fer d’alumnat. Hem de saber arribar a acords i a treball conjuntament. Si tots aprenem, tots caminarem des d’una perspectiva molt positiva que generarà confiança i il·lusió.

Com li agradaria que fos Escolàpies Llúria?
La nostra escola ha de ser acollidora i respectuosa on tots els membres de la comunitat educativa siguin feliços: alumnes, famílies, personal d’administració i serveis, professors, monitors, personal d’empreses vinculades….

El dia a dia ens presenta sempre reptes nous. El dia a dia sempre té originalitats a fer. Això fa que estiguem molt atents a plantejar-nos coses noves. A vegades poden sortir dificultats i entre tots les hem de superar sempre. Hem de tenir confiança i pensar que els altres són bones persones i que els fills dels altres són molt importants.

Hem d’estimar molt els nostres alumnes, els nostres fills, i els companys dels nostres fills per molt diferents que siguin.

Per acabar, quin missatge final vol fer arribar a alumnes, famílies, professorat i personal de l’escola?

La feina no la fa només una persona, la feina es fa entre tothom. El camí que comencen és un camí de continuïtat. No comencem de zero: tenim una experiència i una manera de fer que ens ajudaran a tirar endavant.

Que tinguem tots i totes un molt bon curs, encarant-lo amb ganes de treballar i amb molta il·lusió.

 

Entrevista publicada a la Newsletter d’inici de curs. (2019-20)