Setmana d’arquitectura:
Arquitectura sostenible: 52 estudiants d’Escolàpies Llúria visiten la Casa TO del Campus Diagonal-Besòs UPC
Aquesta setmana, 52 estudiants de l’escola Escolàpies Llúria, han visitat una casa sostenible creada per estudiants d’arquitectura de l’ETSAV i on ara hi viu el Pau Gasa Barbal, estudiant de Màster d’Arquitectura de l’ETSAV.
El grup es va dividir en dos, i es van fer dues visites. El Pau va explicar qui va construir la casa i per què, que eren els estudiants de Sant Cugat del Vallès amb ajuda dels estudiants de la UPC del Campus Besòs-Est, i era com el marc del solar Decathlon. El procés de disseny i construcció va durar dos anys, ara ja en deu fer quatre. I just els va agafar el Covid quan van acabar i no van poder tancar-ho del tot.
El Pau va detallar perquè aquesta casa és sostenible i també les estratègies arquitectòniques i d’arquitectura passiva que fan que aquesta casa ho sigui. Paràmetres de captació del sol, de control de la temperatura a l’obrir-se i tancar-se. Sobretot estratègies molt lògiques com tradicionals. També es van mirar quines característiques tenia la casa, plaques solars, captació d’electricitat, com es gestionava el tema de l’aigua. Hi ha tres punts d’aigua: aigua potable, aigua grisa i aigua pluvial. L’aigua grisa es tracta, l’aigua s’ha de bombejar i portar-la on es necessiti de la casa.
Es va parlar sobretot dels hàbits, es va dissenyar aquest habitatge precisament per reeducar els hàbits, i poder-se responsabilitzar dels hàbits de consum que tenim les persones que vivim en una casa. I que permeti ser un usuari actiu a l’hora de cuidar la casa i condicionar-la amb els elements que té segons l’època de l’any. Cal tenir en compte que és un clima mediterrani, i com ens protegim dels canvis de temps.
Es tracta d’una casa amb una distribució amb les capelles de nord, amb les obertures al sud, amb la possibilitat de tenir ventilació creuada, de poder bloquejar l’entrada de llum per evitar que s’escalfi molt la casa.
Després es va proposar als alumnes que es dividissin en grups i que imaginessin que eren els habitants de la casa TO i que anaven a viure durant un dia o una estona. Se’ls va plantejar diferents reflexions sobre tasques quotidianes. Els tres reptes van ser: quina gestió es feia de l’aigua, de la climatització i dels residus. La de l’aigua anava molt dirigida al consum que es fa de la mateixa, com reaprofitar-la a la casa i quins segons usos es pot donar a l’aigua.
Calia que es plantegessin com rentarien els plats, o com reutilitzarien l’aigua per cuinar…. Portar l’aigua fins a la pica, omplir-la amb aigua potable, bombejar-la, rentar-la, i com gestionaven l’aigua com a residu.
També es va proposar que cada grup fes una altra tasca imaginant que cada grup estava en un dia extrem climàticament, un de fred i un de calor, i com distribuirien la casa i com l’equiparien en els seus usos, per tal d’aprofitar al màxim la climatització natural i passiva que podien tenir. Llavors es tractava de que aclimatessin la casa i que pensessin com dormirien, a quin lloc, com es distribuirien, si a la zona nord o a la zona sud, i diverses reflexions sobre com la casa estava orientada.
I l’última tasca era dels residus, i que s’imaginessin que estesin un dia en la casa TO i totes les tasques quotidianes que farien, de menjar, viure, dormir, cuinar, anar al lavabo… Tot el que necessités una persona i que pensessin segons els residus que estaven generant. Bastant dirigit a l’aigua, als residus orgànics del cos, als residus orgànics del menjar, de qüestionar-se quin consum de menjar farien per reduir també els residus.
Els estudiants van passejar per la casa, van veure el vàter sec, la pica, la cuina, la fresquera, el lloc del compostatge…
Quan van acabar, es va posar l’experiència en comú i cada grup va explicar com durien a terme aquella acció i quines reflexions havien tingut i quines decisions havien pres i per què.
També es va generar un torn de preguntes de dubtes i per acabar el Pau va qüestionar si als alumnes els agradaria viure allí. Quines dificultats trobaven….
El Pau els va detallar quines reflexions havia fet ell.
A part de l’experiència de la casa TO, els estudiants d’Escolàpies Llúria han pogut situar-se en el que seria un campus universitari durant un matí. Ubicar-se des del jardí del campus, envoltats dels diferents edificis de la universitat i amb la possibilitat d’entrar a un dels edificis a esmorzar i gaudir de l’ambientació de l’espai com si es tractés del mar i envoltats de natura i nius d’ocells. Tal com diu Marta Pegueroles, sotsdirectora de Promoció i Estudiantat de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est, aquest campus està ubicat estratègicament per implicar a la promoció d’estudiants, sobretot del barri, especialment en la promoció de la dona en el món de l’enginyeria i la ciència.
L’acollida va ser fantàstica per part del Pau Gasa Barbal i per part de la Marta Pegueroles. Moltes gràcies a tots. També moltes gràcies al COAC, a l’ETSAV i a totes les entitats organitzadores de la setmana d’arquitectura a Barcelona.
Escolàpies Llúria
@escolapieslluria